Borondate digitala
DOI:
https://doi.org/10.26876/uztaro6058Gako-hitzak:
Internet, Borondatea, Heriotza, Eduki digitalaLaburpena
Gizakiak naturaren legeari aurre egin nahi izan dion arren, norbanakoaren bizitza mugatua da. Goiz ala berandu iritsiko da heriotza, eta funtsezkoa da guztia lotuta izatea. Digitalizazioaren ondorioz, erronka juridiko berriak identifikatzen dira, besteak beste, hildakoaren sare sozialetako profilen edo hodeiko artxiboen kudeaketa. Horrela, kontzeptu berri bat sortzen da: borondate digitala, zeinak hildakoaren eduki digitalaren administrazioa beraren nahiaren arabera egitea ahalbidetzen duen. Borondatea non jaso edo adierazi behar den eta sarbidea nork izango duen zehaztea da gakoa. Lege-hutsune horrek agerian uzten du berariazko araudi bat behar dela pertsonen borondatea errespetatu eta segurtasun juridikoa bermatzeko. Araudia egungo mundu digitalera egokitu behar da.
Deskargak
Erreferentziak
Álvarez Lata, N. (2002). Algunas cuestiones sobre el contenido atípico del testamento. Anuario da Facultade de Dereito da Universidade da Coruña, (6), 113-132.
Allegrezza, S. (2021). Il problema dell’eredità digitale nella trasmissione di archivi e biblioteche personali. Bibliothecae. it, 10(1), 352-400.
Arenas Ramiro, M., eta Ortega Giménez, A. (2019). Protección de datos : comentarios a la Ley orgánica de protección de datos y garantía de derechos digitales (en relación con el RGPD). Sepin.
Banta, N.M. (2014). Inherit the Cloud: The Role of Private Contracts in Distributing or Deleting Digital Assets at Death. Fordham Law Review, 83(2), 799-854.
Banta, N.M. (2017). Property Interests in Digital Assets: The Rise of Digital Feudalism. Cardozo Law Review, (38), 1099-1157.
Batuecas Caletrío, A. (2022). El derecho a la identidad y la identidad digital. Anuario de Derecho Civil, (3), 923-986.
Bravo, F. (2016). Ubi societas ibi ius e fonti del diritto nell’età della globalizzazione. Contratto e impresa, (6), 1344-1390.
Berrocal Lanzarot, A.I., eta Abellán Salort, J.C. (2016). Autonomía, libertad y testamentos vitales. Dykinson.
Cámara Lapuente, S. (2019). La sucesión mortis causa en el patrimonio digital. El notario del siglo XXI, (84), 138-144.
Castillo Parrilla, J.A. (2018). Bienes digitales: una necesidad europea. Dykinson.
Ginebra Molins, M.E. (2020). Voluntades digitales: disposiciones mortis causa. In E. Arroyo eta S. Cámara (argtz.), El derecho privado en el nuevo paradigma digital (209-235. or.). Marcial Pons.
Conner, J. (2010). Digital life after death: The issue of planning for a person’s digital assets a death. Texas Tech Law School Research Paper, 10, 1-23.
Díaz Alabart, S. (2020). La protección de los datos y contenidos digitales de las personas fallecidas. Reus.
Díez-Picazo, L., eta Gullón Ballesteros, A. (2006). Sistema de Derecho Civil Volumen VI Derecho de Familia. Tecnos.
García Herrera, V. (2017). La disposición sucesoria del patrimonio digital. Actualidad civil, 7(8), 74-82.
García Jociles, U. (2018). Herencia digital: Comentario a la Sentencia del Bundesgerichtsholf alemán de 27.08.2020. Derecom, 31, 153-165.
García Lamarca, C. (2015). Albaceas digitales: ¿Cómo gestionar nuestra herencia on line? Escritura Pública, (93), 18-21.
Lacruz Berdejo, J.L., eta Sancho Rebullida, F.A. (1988). Derecho de Sucesiones. Bosch.
Landa Reza, I. (2024). El consentimiento de las personas mayores con discapacidad para el tratamiento de sus datos relativos a la salud. Atelier.
Martinez Martinez, N. (2019). Reflexiones en torno a la protección post mortem de los datos personales y la gestión de la transmisión mortis causa del patrimonio digital tras la aprobación de la LOPDGDD. Derecho Privado y Constitución, (35), 169-212.
Micklitz, S., Ortlieb, M., eta Staddon, J. (2013). I hereby leave my email to: Data Usage Control and the Digital Estate. I Privacy Workshops, 43-44.
Moralejo Imbernón, N. (2020). El testamento digital en la nueva Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales. Anuario de derecho civil, 241-281.
Muñoz Feliu, M.C. (2015). Reputación online y huella digital. Tirant lo Blanch.
Navas Navarro, S. (2020). Herencia y protección de datos de personas fallecidas: a propósito del mal denominado testamento digital. Revista de derecho privado, (1), 59-88.
Oliva León, R., eta Valero Barceló, S. (2016). Testamento ¿Digital? Juristas con futuro.
Ordelin Font, J.L., eta Oro Boff, S. (2020). Bienes digitales personales y sucesión mortis causa: la regulación del testamento digital en el ordenamiento jurídico español. Revista de derecho Valdivia, (3), 119-139.
Otero Crespo, M. (2019). La sucesión en los bienes digitales. La respuesta plurilegislativa española. Revista de Derecho civil, (4), 89-133.
Pérez Vallejo, A.M., eta Vivas Tesón, I. (2020). La transmisión mortis causa del patrimonio intelectual y digital. Aranzadi.
Resta, G. (2007). Identitá personale e identitá digitale. Il diritto dell’informazione e dell’informatica, (3), 511-531.
Santos Morón, M.J. (2018). La denominada Herencia Digital: ¿Necesidad de Regulación? Estudio de Derecho Español y Comparado. Cuadernos de Derecho Transnacional, 413-438.
Serrano Gómez, R. (2005). Derechos que se adquieren con el nacimiento de la persona humana. Temas Socio-Juridicos, (49), 43-50.
Varela Quesada, V.J. (2015). ¿Existe vida en la nube tras la muerte?¿Qué pasará con tus archivos y amigos virtuales cuando mueras? Cuadernos de atención primaria, (1), 54-55.
Lizentzia
Copyright (c) 2026 Idoia Landa Reza

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.







